GR 171 PRADES - MONTBLANC

L'any 1969 la Secció de Muntanya ja comença a fer tasques de manteniment de senders, en el camí ral que anava de Paüls a Horta de sant Joan.

Des dels seus inicis, el GR 171 (l'antic GR 7-1) al seu pas per les muntanyes de Prades ha comptat amb cuidadors/mantenidors de la nostra Secció que han tingut cura de la seva senyalització i de tenir-lo en bon estat per poder-hi transitar seguint els vells camins que recorrien aquestes contrades, a voltes seguint camins de bast avui encara empedrats o camins carreters que unien pobles i masos (...).

Després de la represa d'activitats de la Secció l'any 1995, vam voler continuar amb aquesta tasca, tant com a recordatori del treball dels nostres antecessors precursors d'aquests senders com per poder fer el manteniment de nombrosos pals indicadors de camins que s'hi van instal·lar.

Actualment la Secció Excursionista del Reus Deportiu manté el tram del GR 171 que va de Prades a Rojals, i la variant GR 171-4 que va de Poblet fins a Els Cogullons.

Recorregut
Al llarg del recorregut podem trobar punts emblemàtics per la nostra Secció i per a tots els excursionistes:

- El Tossal de la Baltasana
El Tossal de la Baltasana és un turó que es troba a les muntanyes de Prades, a cavall entre el Baix Camp i la Conca de Barberà, a uns 2 km en línia recta de Prades. És vèrtex geodèsic i amb els seus 1201,9 metres sobre el nivell del mar és el punt més alt d'aquestes muntanyes, i és el cim més alt del Baix Camp.

Forma part de la cresta que parteix la Conca de l'Ebre (riu Montsant) de la del Francolí. Al seu voltant hi ha l'única colònia de roure reboll (Quercus pyrenaica) de tot Catalunya.

S'hi accedeix pel sender de gran recorregut GR 171 que hi passa a tocar.
FOTO

- La Mola d'Estat (o dels Quatre Termes)
És un tossal que es troba a les muntanyes de Prades, a la Conca de Barberà, entre Vimbodí, Poblet i Montblanc, a uns 200 metres en línia recta del refugi dels Cogullons. És un vèrtex geodèsic i té una altitud de 1177 metres. El seu nom prové del fet que a uns 300 metres hi convergeixen els termes de quatre municipis: Montblanc, Vimbodí, Montral i Prades.

Com a fet característic d'aquest indret podem trobar tres creus metàl·liques clavades a la roca, anomenades "Les Tres Creus", en una zona que ofereix impressionants vistes de les muntanyes de Prades.

També podem trobar-hi dos pals indicadors del Reus Deportiu. El primer just superat el grauet, i el segon després de passar el planell dels Quatre Termes. A més a més, hi ha una placa de la secció amb la finalitat de protegir aquest indret (1988).
FOTO

- La taula dels Quatre Batlles
"Un vellet, nadiu d'una masia de les muntanyes de Prades, ens contà que antigament a la Mola que avui coneixem amb el nom de "mola d'Estat" o "de les Tres Creus", era coneguda per "mola dels Quatre Termes".  (...)  Aquesta taula era motiu de reunir-s'hi una vegada a l'any els batlles dels quatre termes (Prades, Vimbodí, Mont-ral i Rojals) i, asseguts cada un en el seu terme, podien discutir el afers comuns."
"En una ocasió se'ns ocorregué dignificar el lloc i, amb la complaença de tots els elements actius de la Secció de Muntanya vam possar fil i agulla."
"Comprarem una pedra de molí d'oli (...) hi vam possar una fita quadrangular de foneria amb els escuts heràldics de cada poble (...). No hi mancà tampoc l'escut del nostre Reus deportiu (...)."
(F. Estivill)
El 26 de novembre del 2000 hi va tenir lloc l'acte de celebració dels 30 anys de la dignificació de la Taula del Quatre Batlles per part de la Secció, i també com a homenatge a Francesc Estivill Tudó, delegat de la Secció del 1951 al 1978, i impulsor de la recuperació de la Taula. El 21 de novebre de 2010, es va celebrar els 40 anys de la dignificació de la Taula.

- El Clot del Llop
A l'any 1959 es celebren els 50 anys del Reus Deportiu i es preparen tot un seguit d'actes per a l'ocasió. El primer d'ells l'organitza la Secció Excursionista col·locant el primer pal indicador de la seva història.

Es tracta d'un pal indicador-capella situat al bosc de Poblet, concretament a l'indret del Clot del Llop, similar al que havien vist en una excursió a la vall d'Ordesa uns socis de la Secció, amb Francesc Estivill al capdavant.

Aquest pal, que conté la imatge de la M.D. de la Misericòrdia de Reus, va ser dissenyat per l'industrial i soci de la Secció, Baldomer Pàmies; l'escultor Ramon Ferran féu el motlle de la imatge, i en Joan Planchar l'enllesti amb ciment armat i colorat. En un inici era tot de fusta però posteriorment es va substituir tot per una estructura metàl·lica.

La col·locació del pal va tenir lloc l'11 de gener de 1959 amb una nombrosa assistència d'excursionistes de diferents entitats i institucions.

El 25 de gener de 2009, dins dels actes del seu 75è aniversari, la Secció va celebrar els 50 anys de la col·locació d'aquest pal indicador-capella amb un aplec excursionista que va ser tot un èxit de participació.
 
- Un conjunt de pals indicadors de la Secció
Al llarg del recorregut trobarem tot un conjunt de pals indicadors de la Secció Excirsionista del Reus Deportiu.

Entre ells hi ha el primer pal de la Secció, el pal indicacor-capella del Clot del Llop (1959).

L'any 1979 la Secció era responsable del tram comprès entre el Clot del Llop i Prades, i es va senyalitzar mitjançant tot un seguit de pals.

L'antiga Secció de Muntanya no només va senyalitzar el seu tram del GR 171 i la variant 171-4, sinó que també es van senyalitzar un bon grapat de camins amb la característica comuna que tots ells s'inicien o finaitzen al camí carener que porta de Rojals a Prades. Per exemple el que porta a Mas de Mateu i Farena des del Clot del Llop; el que neix davant mateix de la Taula i es dirigeix als Masos de Mateu, entre altres.
FOTO

Bibliografia

"L'indicador-Capella del Clot del Llop. 1959-2009" Secció Excursionista del Reus Deportiu. 2009

"La Taula dels Quatre Batlles, 1970-2010" Secció Excursionista del Reus Deporiu. 2010. Recull d'articles (A. Casellas, F. Estivill, J. Molina)

"Llibret Prades-Montblanc GR 171" Secció Excursionista del Reus Deportiu. 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada